Andrés y Los Guanis

Si entendemos ley como aquellas normas que tratan de regular y controlar la conducta ciudadana (normas creadas por la subjetividad de los individuos) y justicia la definimos como los principios morales semejantes a la equidad (principios también subjetivos), entonces encontramos que la ley y la justicia comparten la subjetividad y la moral. En primer lugar, la ley, dada su subjetividad, muchas veces favorece a aquellos que la han creado, generando una justicia para con el resto.  En segundo lugar, las leyes, como conjunto de de normas que tratan de garantizar la equidad entre la ciudadanía (justicia), no pueden abarcar toda la magnitud de la realidad de cada individuo y situación, dejando fuera detalles que pueden ser determinantes para establecer la equidad. En tercer lugar, la ley consigue controlar a la sociedad, pero no siempte consigue generar justicia. Por ejemplo, en algunos países la ley permite matar a las mujeres por no cumplir las órdenes de sus maridos. ¿Es esto justo? Otro

 A mi aquesta pregunta m'interessa perquè em dona bastant per pensar, ja que això ens passarà a tots i no ho podem evitar, ocorrerà en algun moment. Possiblement la vida té sentit, malgrat la mort. M'agradaria arribar a veure si la mort afecta el sentit de la vida. En primer lloc, jo crec que la mot pot afectar els nostres pensaments i causar-nos un poc d'angoixa, ja que ens pot preocupar bastant, concretament perquè no sabem si patirem o no i tampoc no volem perdre els nostres coneguts, com família, amics o parella i no sabem el que passa després de morir i, per això, ens podria preocupar encara més. Però no trob que ens pugui afectar tantíssim, ja que primer ens hauríem de preocupar per la nostra vida actual. En segon lloc, la vida podria no tenir sentit malgrat la mort, atès que això depèn de quant hagis disfrutat mentre estaves viu. De fet, em sembla que haver nascut és una gran sort i un regal i té totalment sentit viure la vida, tot i que després moris. En tercer lloc

 Per a mi, aquesta pregunta em sembla important, ja que més d'una vegada ens hem preguntat què hi ha després de la mort, però mai no hem arribat a reflexionar sobre si té sentit que visquem sense que hi hagi aquesta. Jo crec que la vida no tindria sentit si no hi hagués la mort com un final. Nosaltres naixem amb un propòsit, que és arribar al final de tot, que és la mort. Un final que molts diuen que és un descans després de tota la vida. Ara bé, si nosaltres vivíssim sabent que no hi ha mort, no sabríem com viure la vida, sense un final. Al mateix temps, nosaltres, com a persones, no suportaríem que la vida fos finita, ja que hi hauria un moment que ens cansaríem de sempre poder fer les coses sense por a morir. No suportaríem una vida sense final. Per acabar, hem de cercar un sentit a la vida. Si nosaltres naixéssim sabent que no hi ha final, no tindria sentit el fet de viure sense la mort. No trobaríem la la importància que té la vida, ja que tot ens seria indiferent. Si no hi ha

Aquesta pregunta és tan important per a mi com per a la societat perquè la por al fet de no saber la tenim tots. De fet, aquesta pregunta, per molt que es vulgui, no es podrà demostrar mai de manera definitiva. El punt de vista que vull defensar és el monisme antropològic, la unió entre ment i cos. Ahora, vull arribar a demostrar que la nostra ment, entesa com a consciència o la capacitat de pensar o raonar, en el moment de la nostra mort, s'apaga com un ordinador. El primer argument que recolza el fet que la nostra ment en el moment de morir s'apaga com un ordinador és el monisme antropològic, és a dir, la nostra ment està connectada al nostre cos. Així doncs, quan les funcions vitals deixen de funcionar, la ment s'extingeix.  Es podria contraargumentar amb el dualisme antropològic, la separació entre cos i ment, però aquesta rèplica cau pel seu propi pes amb el segon argument. Els problemes psicològics ens afecten físicament. Aquest fet ens demostra molt clarament com la

 Con 4 argumentos explicaré si tendría sentido o no.  1er argumento: una vida sin fin no tendría sentido. Una vida sin la muerte quitaría el sentido a la vida. Sin la muerte no tendríamos motivaciones ni objetivos, ya que sabemos que nuestra vida acabará sí o sí, aunque no sabemos cómo ni cuándo. No saber cuándo morimos, pero sabiendo que no podemos escapar de ella, hace que aprovechemos el momento. 2º atgumento: una de las razones del miedo a la muerte es que no sabemos cuándo moriremos. Si supiéramos nuestra fecha mortal, la gente empezaría a hacer cosas que nunca ha hecho. Unos las vivirían intensamente, aprovechando el momento, mientras que otros estarían desesperados. Esto demuestra que tenemos un propósito que cumplir antes de morir. 3er argumento: ¿aprovechamos realmente el tiempo? Sentir que perdemos o aprovechamos el tiempo es algo subjetivo, ya que depende de nuestras metas en la vida. No obstante, hoy en día, con las distracciones modernas, es mucho más fácil no hacer algo p

 Aquesta pregunta apareix molt en la meva ment des de fa uns anys. No és una pregunta que se t'acut i la deixes fer, sinó que et fa reflexionar i, a mi, no em deixa estar tranquil·la. Sento que, alguna vegada, a algú o a mi mateixa ens ha passat qualque experiència que ens ha donat alguna raó de què la resposta a aquesta pregunta sigui que sí. Els déjà-vu  són una d'elles. I un altre exemple tindria a veure amb situacions que he somiat i que, en un futur, es compleixen de la mateixa manera. Aquestes dues raons són les que més afecten per a mi. Crec que aquesta pregunta és bastant important, ja que hi ha molta informació que ningú no sap i, si realment fóssim controlats, sense saber per qui ni per què, seria just saber-ho. No tothom tornaria a veure ni viure la vida de la mateixa manera. On vull arribar amb aquesta pregunta és si algú en aquest món, alguna vegada, ha viscut una situació on hagi entès que sí esteim controlats, per què o per qui. Com he dit abans, crec que aquesta

 Sempre tothom ha parlat de què hi ha després de la mort, però quasi ningú pensa en la meva tesi: la mort és la que dona sentit a la vida. Si la mort dona un propòsit a la vida, sense la mort ningú no tindria por a l'èxit. Trob que la mort és la que dona sentit a la vida perquè, si no tinguéssim un temps límit per viure, no voldríem arribar als nostres objectius o fites per por a fracassar. Si tots poguéssim viure un temps infinit, res mai no s'acabaria. És a dir, no tindríem vida, seríem objectes o robots. Per contra, la vida de tots els sers que respiren té un inici i un final. No valoraríem el temps de vida finit que tenim, no tindríem aquella adrenalina que es produeix per no saber quan ni com morirem. En conclusió, trob que la mort dona sentit a la vida perquè, sense la mort, ningú no tindria motivació per fer res ni ser ningú a la vida. Sense ella, la vida seria més trista, no tindríem cap motivació. Aina Panero Carrasco

 Existe una teoría en la que hay una posibilidad de que existan varios universos con diferentes realidades. Antes de nada, tenemos que saber qué se entiende por realidad. La realidad es aquello que nosotros podemos percibir o sentir y ver. Entonces, podríamos decir que el multiverso no es real, ya que no lo vemos ni lo sentimos, pero defenderé lo contrario con diferentes argumentos. Si bien la realidad es lo que vemos y sentimos, no es del todo así, ya que no podemos observar algunas realidades como el sonido. Así pues, la realidad no significa únicamente lo que vemos o sentimos. Por lo tanto, el multiverso sería una realidad que no podemos percibir y tampoco habría forma de acceder a él. Por lo tanto, no se puede negar la existencia del multiverso, ya que no podemos llegar hasta él, ya que no lo percibimos, lo que no quiere decir, empero, que no exista. En resumen, sí que creo que puede existir el multiverso, ya que no significa que no exista sólo porque no lo podemos percibir y, como

Siempre me he preguntado cómo puedo saber si vivo en una simulación y si soy real. Por eso mismo he escogido esta pregunta, dado que me parece debatible y que tiene varios argumentos interesantes. En primer lugar, la realidad es lo que percibimos, pero no siempre es tal y como la experimentamos. Existir es ser y vivir, mientras que percibir es recibir estímulos, es un acto de observar, interpretar y dar sentido a lo que nos rodea. Por otro lado, Descartes, hace mucho tiempo, llegó a la conclusión de que sí existimos. Él dijo: Pienso, luego existo . Si no existiéramos, no podríamos pensar, con lo cual, lo que no es real, no existe y, si no existe, entonces, ¿quién piensa? Si fuese otra persona, ella, estaría pensando, con lo cual estaría pensando. Además, la capacidad de reflexionar sobre nosotros mismos y cuestionar nuestra existencia es un fuerte indicativo de que existimos. Somos conscientes de nuestros pensamientos, emociones y experiencias. Finalmente, sé que existimos a largo plaz

 En base a a la pregunta formulada, ara argumentaré sobre ella amb 4 arguments. Donaré la meva opinió sobre si estic a un somni amb 2 arguments a favor i 2 en contra. A favor: Els somnis ens poden transmetre sensacions físiques que són sorprenentment vívides, inclòs el dolor. En un estat de somni profund, el cervell pot crear experiències tan reals que els somnis poden incloure dolor o malestar, com si realment estiguessis experimentant aquestes sensacions en el món físic. Per exemple, si somies que et fas mal, pots sentir un dolor agut, encara que el teu cos estigui segur en el llit. Això vol dir que la percepció del dolor no depèn únicament de la realitat física, sinó que també pot ser provocada per l'activitat cerebral durant el somni.  Tant en els somnis com en la vigília, la nostra ment crea narratives i percep el món a través dels nostres sentits. En tots dos estats, les nostres emocions i pensaments poden influenciar profundament en com interpretem les experiències. Per exem

  Estimats lectores i lectors, Benvinguts al grup de 1r de batxillerat D. Un grup nou que, mica en mica, es va unint i coneixent i que està començant a endinsar-se dins la reflexió filosòfica, per a la qual no cal frissar. Es tracta de bona gent, divertits, amb interessos diversos i múltiples i amb diferents dubtes que han cristal·litzat en reflexions que han estat fruit de la 1a situació d'aprenentatge d'enguany: Què és una pregunta filosòfica? Esperem, doncs, que gaudiu de la lectura de les reflexions d'aquest grup de l'IES Cap de Llevant!