Què passa a la nostra ment quan morim?

Aquesta pregunta és tan important per a mi com per a la societat perquè la por al fet de no saber la tenim tots. De fet, aquesta pregunta, per molt que es vulgui, no es podrà demostrar mai de manera definitiva. El punt de vista que vull defensar és el monisme antropològic, la unió entre ment i cos. Ahora, vull arribar a demostrar que la nostra ment, entesa com a consciència o la capacitat de pensar o raonar, en el moment de la nostra mort, s'apaga com un ordinador.

El primer argument que recolza el fet que la nostra ment en el moment de morir s'apaga com un ordinador és el monisme antropològic, és a dir, la nostra ment està connectada al nostre cos. Així doncs, quan les funcions vitals deixen de funcionar, la ment s'extingeix. 

Es podria contraargumentar amb el dualisme antropològic, la separació entre cos i ment, però aquesta rèplica cau pel seu propi pes amb el segon argument. Els problemes psicològics ens afecten físicament. Aquest fet ens demostra molt clarament com la nostra ment, quan està malament, ja sigui per una preocupació o estrès, impacta en el nostre cos amb un atac nerviós, o caiguda del cabell, entre d'altres efectes. Tot ha sigut provocat per la nostra ment.

En darrer lloc, la ment necessita un cos per poder funcionar. Sense aquest o sense vida no existeix. De fet, quan un no es troba bé, no pensa tan bé, essent molt més complex. En conseqüència, sense cos no es podria arribar a existir. No hi pot haver, doncs, ment sense cos. Per tant, s'extingeixen els dos al mateix cop. 

En definitiva, el nostre cos està connectat amb la nostra ment, evidenciant-se en situacions com la caiguda de cabell, provocada per un estrès previ o algun problema psicològic. També, quan el cos està canviant, la ment es veu afectada. Per tant, amb els arguments presentats prèviament, m'atreveixo a dir que aquests han recolzat la tesi i, en conseqüència, quan morim, la nostra ment, també. 

Adrià Sánchez

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿La ley y la justicia?

Si entendemos ley como aquellas normas que tratan de regular y controlar la conducta ciudadana (normas creadas por la subjetividad de los individuos) y justicia la definimos como los principios morales semejantes a la equidad (principios también subjetivos), entonces encontramos que la ley y la justicia comparten la subjetividad y la moral. En primer lugar, la ley, dada su subjetividad, muchas veces favorece a aquellos que la han creado, generando una justicia para con el resto.  En segundo lugar, las leyes, como conjunto de de normas que tratan de garantizar la equidad entre la ciudadanía (justicia), no pueden abarcar toda la magnitud de la realidad de cada individuo y situación, dejando fuera detalles que pueden ser determinantes para establecer la equidad. En tercer lugar, la ley consigue controlar a la sociedad, pero no siempte consigue generar justicia. Por ejemplo, en algunos países la ley permite matar a las mujeres por no cumplir las órdenes de sus maridos. ¿Es esto justo? Otro
Read more »

La mort afecta el sentit de la vida?

 A mi aquesta pregunta m'interessa perquè em dona bastant per pensar, ja que això ens passarà a tots i no ho podem evitar, ocorrerà en algun moment. Possiblement la vida té sentit, malgrat la mort. M'agradaria arribar a veure si la mort afecta el sentit de la vida. En primer lloc, jo crec que la mot pot afectar els nostres pensaments i causar-nos un poc d'angoixa, ja que ens pot preocupar bastant, concretament perquè no sabem si patirem o no i tampoc no volem perdre els nostres coneguts, com família, amics o parella i no sabem el que passa després de morir i, per això, ens podria preocupar encara més. Però no trob que ens pugui afectar tantíssim, ja que primer ens hauríem de preocupar per la nostra vida actual. En segon lloc, la vida podria no tenir sentit malgrat la mort, atès que això depèn de quant hagis disfrutat mentre estaves viu. De fet, em sembla que haver nascut és una gran sort i un regal i té totalment sentit viure la vida, tot i que després moris. En tercer lloc
Read more »

Tindria la vida sentit sense la mort?

 Per a mi, aquesta pregunta em sembla important, ja que més d'una vegada ens hem preguntat què hi ha després de la mort, però mai no hem arribat a reflexionar sobre si té sentit que visquem sense que hi hagi aquesta. Jo crec que la vida no tindria sentit si no hi hagués la mort com un final. Nosaltres naixem amb un propòsit, que és arribar al final de tot, que és la mort. Un final que molts diuen que és un descans després de tota la vida. Ara bé, si nosaltres vivíssim sabent que no hi ha mort, no sabríem com viure la vida, sense un final. Al mateix temps, nosaltres, com a persones, no suportaríem que la vida fos finita, ja que hi hauria un moment que ens cansaríem de sempre poder fer les coses sense por a morir. No suportaríem una vida sense final. Per acabar, hem de cercar un sentit a la vida. Si nosaltres naixéssim sabent que no hi ha final, no tindria sentit el fet de viure sense la mort. No trobaríem la la importància que té la vida, ja que tot ens seria indiferent. Si no hi ha
Read more »