Estic a un somni?

 En base a a la pregunta formulada, ara argumentaré sobre ella amb 4 arguments. Donaré la meva opinió sobre si estic a un somni amb 2 arguments a favor i 2 en contra.

A favor:

Els somnis ens poden transmetre sensacions físiques que són sorprenentment vívides, inclòs el dolor. En un estat de somni profund, el cervell pot crear experiències tan reals que els somnis poden incloure dolor o malestar, com si realment estiguessis experimentant aquestes sensacions en el món físic. Per exemple, si somies que et fas mal, pots sentir un dolor agut, encara que el teu cos estigui segur en el llit. Això vol dir que la percepció del dolor no depèn únicament de la realitat física, sinó que també pot ser provocada per l'activitat cerebral durant el somni. 

Tant en els somnis com en la vigília, la nostra ment crea narratives i percep el món a través dels nostres sentits. En tots dos estats, les nostres emocions i pensaments poden influenciar profundament en com interpretem les experiències. Per exemple, en un somni, pots sentir por, alegria o ansietat, de la mateixa manera que ho faries en la vida real. A més, els somnis sovint reflecteixen experiències o preocupacions del nostre dia a dia, la qual cosa pot fer que la línia entre el real i el somiat es difumini.

En contra:

La ment humana és capaç de crear experiències viscudes en els somnis que poden semblar gairebé indistingibles de la realitat. Per exemple, pots sentir calor o plaer en un somni, però això no significa que el teu cos estigui realment experimentant aquestes sensacions. En conseqüència, encara que en un somni pots sentir que estàs tocant una cosa calenta o sentit dolor, aquestes sensacions són simples il·lusions produïdes per la ment, la qual cosa ens fa qüestionar la realitat de qualsevol experiència que tinguis en aquest estat.

Els somnis ens permeten experimentar l'impossible, com pot ser volar, transformar-nos en una altra persona o interactuar amb elements de formes que desafien les lleis de la física. Aquests esdeveniments fantàstics són exemples clau de com la ment pot crear realitats que no tenen cap sentit en el món físic. Somiar que pots volar no significa que tinguis la capacitat de fer-ho en la vida real; més ben dit, és una creació del teu inconscient. L'existència d'aquests elements surrealistes en els somnis reforça la idea que allò somiat no és necessàriament real.

En conclusió, trob que tot són al·lucinacions i que no hi ha una resposta vertadera o clara per a aquesta pregunta. No hi ha una prova definitiva entre realitat i somni. 

Dani Pons

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿La ley y la justicia?

Si entendemos ley como aquellas normas que tratan de regular y controlar la conducta ciudadana (normas creadas por la subjetividad de los individuos) y justicia la definimos como los principios morales semejantes a la equidad (principios también subjetivos), entonces encontramos que la ley y la justicia comparten la subjetividad y la moral. En primer lugar, la ley, dada su subjetividad, muchas veces favorece a aquellos que la han creado, generando una justicia para con el resto.  En segundo lugar, las leyes, como conjunto de de normas que tratan de garantizar la equidad entre la ciudadanía (justicia), no pueden abarcar toda la magnitud de la realidad de cada individuo y situación, dejando fuera detalles que pueden ser determinantes para establecer la equidad. En tercer lugar, la ley consigue controlar a la sociedad, pero no siempte consigue generar justicia. Por ejemplo, en algunos países la ley permite matar a las mujeres por no cumplir las órdenes de sus maridos. ¿Es esto justo? Otro
Read more »

La mort afecta el sentit de la vida?

 A mi aquesta pregunta m'interessa perquè em dona bastant per pensar, ja que això ens passarà a tots i no ho podem evitar, ocorrerà en algun moment. Possiblement la vida té sentit, malgrat la mort. M'agradaria arribar a veure si la mort afecta el sentit de la vida. En primer lloc, jo crec que la mot pot afectar els nostres pensaments i causar-nos un poc d'angoixa, ja que ens pot preocupar bastant, concretament perquè no sabem si patirem o no i tampoc no volem perdre els nostres coneguts, com família, amics o parella i no sabem el que passa després de morir i, per això, ens podria preocupar encara més. Però no trob que ens pugui afectar tantíssim, ja que primer ens hauríem de preocupar per la nostra vida actual. En segon lloc, la vida podria no tenir sentit malgrat la mort, atès que això depèn de quant hagis disfrutat mentre estaves viu. De fet, em sembla que haver nascut és una gran sort i un regal i té totalment sentit viure la vida, tot i que després moris. En tercer lloc
Read more »

Tindria la vida sentit sense la mort?

 Per a mi, aquesta pregunta em sembla important, ja que més d'una vegada ens hem preguntat què hi ha després de la mort, però mai no hem arribat a reflexionar sobre si té sentit que visquem sense que hi hagi aquesta. Jo crec que la vida no tindria sentit si no hi hagués la mort com un final. Nosaltres naixem amb un propòsit, que és arribar al final de tot, que és la mort. Un final que molts diuen que és un descans després de tota la vida. Ara bé, si nosaltres vivíssim sabent que no hi ha mort, no sabríem com viure la vida, sense un final. Al mateix temps, nosaltres, com a persones, no suportaríem que la vida fos finita, ja que hi hauria un moment que ens cansaríem de sempre poder fer les coses sense por a morir. No suportaríem una vida sense final. Per acabar, hem de cercar un sentit a la vida. Si nosaltres naixéssim sabent que no hi ha final, no tindria sentit el fet de viure sense la mort. No trobaríem la la importància que té la vida, ja que tot ens seria indiferent. Si no hi ha
Read more »