Les persones esteim controlades?

 Aquesta pregunta apareix molt en la meva ment des de fa uns anys. No és una pregunta que se t'acut i la deixes fer, sinó que et fa reflexionar i, a mi, no em deixa estar tranquil·la. Sento que, alguna vegada, a algú o a mi mateixa ens ha passat qualque experiència que ens ha donat alguna raó de què la resposta a aquesta pregunta sigui que sí. Els déjà-vu són una d'elles. I un altre exemple tindria a veure amb situacions que he somiat i que, en un futur, es compleixen de la mateixa manera. Aquestes dues raons són les que més afecten per a mi.

Crec que aquesta pregunta és bastant important, ja que hi ha molta informació que ningú no sap i, si realment fóssim controlats, sense saber per qui ni per què, seria just saber-ho. No tothom tornaria a veure ni viure la vida de la mateixa manera.

On vull arribar amb aquesta pregunta és si algú en aquest món, alguna vegada, ha viscut una situació on hagi entès que sí esteim controlats, per què o per qui.

Com he dit abans, crec que aquesta pregunta té com a resposta un sí, però el que vull saber és el què o qui. Personalment, crec que pot ser una persona avantpassada d'algú o, en el cas que fos qualque cosa, el karma. Al seu torn, un altre fet que fa que la resposta sigui afirmativa remet als déjà-vu. Són una experiència que realment em fan plantejar-m'ho. Una de les sensacions més estranyes que el meu cos pot experimentar. 

Per tenir la idea afirmativa d'aquesta pregunta, han hagut de passar successos durant la meva vida que m'hagin fet pensar-ho. El darrer que mencionaré és el dels somnis. Tots els somnis tenen un perquè i tenen algun sentit amb la nostra vida real. Però, deixant això de banda, quan somies alguna situació i, un temps més tard, ocorre en la vida real, et fa reflexionar aquesta pregunta, ja que penses que el somni ha estat com un avís del que vindrà en un futur.

Judit Parés Pons


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿La ley y la justicia?

Si entendemos ley como aquellas normas que tratan de regular y controlar la conducta ciudadana (normas creadas por la subjetividad de los individuos) y justicia la definimos como los principios morales semejantes a la equidad (principios también subjetivos), entonces encontramos que la ley y la justicia comparten la subjetividad y la moral. En primer lugar, la ley, dada su subjetividad, muchas veces favorece a aquellos que la han creado, generando una justicia para con el resto.  En segundo lugar, las leyes, como conjunto de de normas que tratan de garantizar la equidad entre la ciudadanía (justicia), no pueden abarcar toda la magnitud de la realidad de cada individuo y situación, dejando fuera detalles que pueden ser determinantes para establecer la equidad. En tercer lugar, la ley consigue controlar a la sociedad, pero no siempte consigue generar justicia. Por ejemplo, en algunos países la ley permite matar a las mujeres por no cumplir las órdenes de sus maridos. ¿Es esto justo? Otro
Read more »

La mort afecta el sentit de la vida?

 A mi aquesta pregunta m'interessa perquè em dona bastant per pensar, ja que això ens passarà a tots i no ho podem evitar, ocorrerà en algun moment. Possiblement la vida té sentit, malgrat la mort. M'agradaria arribar a veure si la mort afecta el sentit de la vida. En primer lloc, jo crec que la mot pot afectar els nostres pensaments i causar-nos un poc d'angoixa, ja que ens pot preocupar bastant, concretament perquè no sabem si patirem o no i tampoc no volem perdre els nostres coneguts, com família, amics o parella i no sabem el que passa després de morir i, per això, ens podria preocupar encara més. Però no trob que ens pugui afectar tantíssim, ja que primer ens hauríem de preocupar per la nostra vida actual. En segon lloc, la vida podria no tenir sentit malgrat la mort, atès que això depèn de quant hagis disfrutat mentre estaves viu. De fet, em sembla que haver nascut és una gran sort i un regal i té totalment sentit viure la vida, tot i que després moris. En tercer lloc
Read more »

Tindria la vida sentit sense la mort?

 Per a mi, aquesta pregunta em sembla important, ja que més d'una vegada ens hem preguntat què hi ha després de la mort, però mai no hem arribat a reflexionar sobre si té sentit que visquem sense que hi hagi aquesta. Jo crec que la vida no tindria sentit si no hi hagués la mort com un final. Nosaltres naixem amb un propòsit, que és arribar al final de tot, que és la mort. Un final que molts diuen que és un descans després de tota la vida. Ara bé, si nosaltres vivíssim sabent que no hi ha mort, no sabríem com viure la vida, sense un final. Al mateix temps, nosaltres, com a persones, no suportaríem que la vida fos finita, ja que hi hauria un moment que ens cansaríem de sempre poder fer les coses sense por a morir. No suportaríem una vida sense final. Per acabar, hem de cercar un sentit a la vida. Si nosaltres naixéssim sabent que no hi ha final, no tindria sentit el fet de viure sense la mort. No trobaríem la la importància que té la vida, ja que tot ens seria indiferent. Si no hi ha
Read more »