Entrades

SA-1: QUÈ ÉS UNA PREGUNTA FILOSÒFICA?

¿La ley y la justicia?

Si entendemos ley como aquellas normas que tratan de regular y controlar la conducta ciudadana (normas creadas por la subjetividad de los individuos) y justicia la definimos como los principios morales semejantes a la equidad (principios también subjetivos), entonces encontramos que la ley y la justicia comparten la subjetividad y la moral. En primer lugar, la ley, dada su subjetividad, muchas veces favorece a aquellos que la han creado, generando una justicia para con el resto.  En segundo lugar, las leyes, como conjunto de de normas que tratan de garantizar la equidad entre la ciudadanía (justicia), no pueden abarcar toda la magnitud de la realidad de cada individuo y situación, dejando fuera detalles que pueden ser determinantes para establecer la equidad. En tercer lugar, la ley consigue controlar a la sociedad, pero no siempte consigue generar justicia. Por ejemplo, en algunos países la ley permite matar a las mujeres por no cumplir las órdenes de sus maridos. ¿Es esto justo? Otro
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

La mort afecta el sentit de la vida?

 A mi aquesta pregunta m'interessa perquè em dona bastant per pensar, ja que això ens passarà a tots i no ho podem evitar, ocorrerà en algun moment. Possiblement la vida té sentit, malgrat la mort. M'agradaria arribar a veure si la mort afecta el sentit de la vida. En primer lloc, jo crec que la mot pot afectar els nostres pensaments i causar-nos un poc d'angoixa, ja que ens pot preocupar bastant, concretament perquè no sabem si patirem o no i tampoc no volem perdre els nostres coneguts, com família, amics o parella i no sabem el que passa després de morir i, per això, ens podria preocupar encara més. Però no trob que ens pugui afectar tantíssim, ja que primer ens hauríem de preocupar per la nostra vida actual. En segon lloc, la vida podria no tenir sentit malgrat la mort, atès que això depèn de quant hagis disfrutat mentre estaves viu. De fet, em sembla que haver nascut és una gran sort i un regal i té totalment sentit viure la vida, tot i que després moris. En tercer lloc
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Tindria la vida sentit sense la mort?

 Per a mi, aquesta pregunta em sembla important, ja que més d'una vegada ens hem preguntat què hi ha després de la mort, però mai no hem arribat a reflexionar sobre si té sentit que visquem sense que hi hagi aquesta. Jo crec que la vida no tindria sentit si no hi hagués la mort com un final. Nosaltres naixem amb un propòsit, que és arribar al final de tot, que és la mort. Un final que molts diuen que és un descans després de tota la vida. Ara bé, si nosaltres vivíssim sabent que no hi ha mort, no sabríem com viure la vida, sense un final. Al mateix temps, nosaltres, com a persones, no suportaríem que la vida fos finita, ja que hi hauria un moment que ens cansaríem de sempre poder fer les coses sense por a morir. No suportaríem una vida sense final. Per acabar, hem de cercar un sentit a la vida. Si nosaltres naixéssim sabent que no hi ha final, no tindria sentit el fet de viure sense la mort. No trobaríem la la importància que té la vida, ja que tot ens seria indiferent. Si no hi ha
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Què passa a la nostra ment quan morim?

Aquesta pregunta és tan important per a mi com per a la societat perquè la por al fet de no saber la tenim tots. De fet, aquesta pregunta, per molt que es vulgui, no es podrà demostrar mai de manera definitiva. El punt de vista que vull defensar és el monisme antropològic, la unió entre ment i cos. Ahora, vull arribar a demostrar que la nostra ment, entesa com a consciència o la capacitat de pensar o raonar, en el moment de la nostra mort, s'apaga com un ordinador. El primer argument que recolza el fet que la nostra ment en el moment de morir s'apaga com un ordinador és el monisme antropològic, és a dir, la nostra ment està connectada al nostre cos. Així doncs, quan les funcions vitals deixen de funcionar, la ment s'extingeix.  Es podria contraargumentar amb el dualisme antropològic, la separació entre cos i ment, però aquesta rèplica cau pel seu propi pes amb el segon argument. Els problemes psicològics ens afecten físicament. Aquest fet ens demostra molt clarament com la
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

¿Tendría sentido la vida sin la muerte?

 Con 4 argumentos explicaré si tendría sentido o no.  1er argumento: una vida sin fin no tendría sentido. Una vida sin la muerte quitaría el sentido a la vida. Sin la muerte no tendríamos motivaciones ni objetivos, ya que sabemos que nuestra vida acabará sí o sí, aunque no sabemos cómo ni cuándo. No saber cuándo morimos, pero sabiendo que no podemos escapar de ella, hace que aprovechemos el momento. 2º atgumento: una de las razones del miedo a la muerte es que no sabemos cuándo moriremos. Si supiéramos nuestra fecha mortal, la gente empezaría a hacer cosas que nunca ha hecho. Unos las vivirían intensamente, aprovechando el momento, mientras que otros estarían desesperados. Esto demuestra que tenemos un propósito que cumplir antes de morir. 3er argumento: ¿aprovechamos realmente el tiempo? Sentir que perdemos o aprovechamos el tiempo es algo subjetivo, ya que depende de nuestras metas en la vida. No obstante, hoy en día, con las distracciones modernas, es mucho más fácil no hacer algo p
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Les persones esteim controlades?

 Aquesta pregunta apareix molt en la meva ment des de fa uns anys. No és una pregunta que se t'acut i la deixes fer, sinó que et fa reflexionar i, a mi, no em deixa estar tranquil·la. Sento que, alguna vegada, a algú o a mi mateixa ens ha passat qualque experiència que ens ha donat alguna raó de què la resposta a aquesta pregunta sigui que sí. Els déjà-vu  són una d'elles. I un altre exemple tindria a veure amb situacions que he somiat i que, en un futur, es compleixen de la mateixa manera. Aquestes dues raons són les que més afecten per a mi. Crec que aquesta pregunta és bastant important, ja que hi ha molta informació que ningú no sap i, si realment fóssim controlats, sense saber per qui ni per què, seria just saber-ho. No tothom tornaria a veure ni viure la vida de la mateixa manera. On vull arribar amb aquesta pregunta és si algú en aquest món, alguna vegada, ha viscut una situació on hagi entès que sí esteim controlats, per què o per qui. Com he dit abans, crec que aquesta
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

La mort és la que dona sentit a la vida?

 Sempre tothom ha parlat de què hi ha després de la mort, però quasi ningú pensa en la meva tesi: la mort és la que dona sentit a la vida. Si la mort dona un propòsit a la vida, sense la mort ningú no tindria por a l'èxit. Trob que la mort és la que dona sentit a la vida perquè, si no tinguéssim un temps límit per viure, no voldríem arribar als nostres objectius o fites per por a fracassar. Si tots poguéssim viure un temps infinit, res mai no s'acabaria. És a dir, no tindríem vida, seríem objectes o robots. Per contra, la vida de tots els sers que respiren té un inici i un final. No valoraríem el temps de vida finit que tenim, no tindríem aquella adrenalina que es produeix per no saber quan ni com morirem. En conclusió, trob que la mort dona sentit a la vida perquè, sense la mort, ningú no tindria motivació per fer res ni ser ningú a la vida. Sense ella, la vida seria més trista, no tindríem cap motivació. Aina Panero Carrasco
Publica un comentari a l'entrada
Read more »